VOTAR ÉS AVALAR AQUEST VELL SISTEMA!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VOTAR ÉS AVALAR AQUEST VELL SISTEMA!

"Els bernstenians van acceptar i accepten el marxisme amb l’excepció del seu aspecte directament revolucionari. Consideren la lluita parlamentària no com un dels mitjans de lluita que s'utilitza particularment en certs períodes històrics, sinó com la forma de lluita principal i gairebé l'exclusiva, que fa innecessàries la 'violència', el 'agafar el poder’, la 'dictadura',..." 

"...només els bergants o els ximples poden creure que el proletariat ha de primer conquerir la majoria en les votacions realitzades sota el jou de la burgesia, sota el jou de l'esclavitud assalariada, i que només després ha de conquerir el Poder. Això és el súmmum de l'estultícia o de l’ hipocresia, això és substituir la lluita de classes i la revolució per votacions sota el vell règim, sota el vell Poder,,,"

"...Això és ja el més pur i el més vil oportunisme, és ja renunciar de fet a la revolució, tot i acatant-la de paraula." 

(Les cites de Lenin en aquest paràgraf corresponen al fullet "La revolució proletària i el revisionisme de Khrusxov" del PC de Xina)

¨El progrés revolucionari no es va obrir pas amb les seves conquestes directes tragicòmiques, sinó al contrari, engendrant una contrarevolució tancada i potent, engendrant un adversari, en la lluita contra el qual el partit de la subversió va madurar, convertint-se en un partit veritablement revolucionari." 

(K.Marx. "La lluita de classes a França de 1848 a 1850")

Camarades, no cal representar-se la pujada del feixisme al poder d'una manera tan simplista i plana com si un comitè qualsevol del capital financer un determinat dia prengués l'acord d'implantar la dictadura feixista. En realitat, el feixisme arriba generalment al Poder en lluita recíproca, de vegades aferrissada, amb els vells partits burgesos o amb determinada part d'aquests, en lluita fins i tot en el si del propi camp feixista (...) Tot això, però, no disminueix la significació del fet que abans de la instauració de la dictadura feixista els governs burgesos travessen habitualment per una sèrie d'etapes preparatòries i realitzen una sèrie de mesures reaccionàries, que faciliten directament l'ascens del feixisme. Tot el que no lluiti en aquestes etapes preparatòries contra les mesures reaccionàries de la burgesia i contra el creixent feixisme, no està en condicions d'impedir la victòria del feixisme, sinó que per contra la facilitarà" 

(J.Dimitrov)

Les masses populars no tenen res a guanyar amb aquestes eleccions, ni amb cap altra convocada per la reacció. Dins de la profunda crisi i final de l’ imperialisme, els partits reaccionaris (PP, Cs, PSOE, Podem, VOX, PNV, PDCat, ERC, etc.) estan desesperats, fen crides al poble a que vagi a votar amb tot tipus de promeses i enganys. Uns amb el xantatge, dient que arriba el feixisme, que cal aturar-lo votant, embellint la dictadura de la burgesia. D'altra banda, la dreta i l'extrema dreta incentiven l'enfrontament dins el poble, assenyalant especialment els obrers immigrants com a culpables de la precarietat en què viu la major part de la classe obrera. Ocultant que la política de retallades, les continuades reformes laborals, el desmantellament de la sanitat, etc., no són obra de la classe obrera immigrant, sinó dels diferents governs de dreta o "d’esquerra" (PSOE) que s'han anat alternant en el govern al servei de banquers i empreses monopolistes. Per tant, només pugnen entre ells per servir millor als seus amos de la gran burgesia i a l’ imperialisme, representant cadascun d'ells a una fracció de la gran burgesia espanyola.

Però mentre es barallen pels vots, els partits reaccionaris, al mateix temps, es posen d’acord a l'hora d'aixafar al poble. Ja són més de 40 anys d'atur, de sous cada vegada més miserables, pensions irrisòries, retalls de sanitat, educació, etc., i repressió. A causa de la crisi del capitalisme espanyol, dins de la crisi general de l’ imperialisme, l'Estat espanyol es va preparant tant per a la guerra interior contra el poble, com per les "aventures" militars a l'exterior. Així es produeix una continua reaccionarització de l'Estat que prepara l'arribada del Feixisme. Al constant augment del pressupost militar, el govern del PSOE ha aprovat aquest any la major despesa militar dels últims vint anys, 12.000 milions d'euros mentre regateja les pensions, s’afegeix la continuada militarització de la societat, per exemple, en la Comunitat de Madrid, on es troba el nucli de l'Estat reaccionari, hi ha 7,4 policies per 1000 habitants sent la mitjana de la Unió Europea de 3,6; les lleis mordassa arriben per no anar-se'n, etc. En aquesta col·lusió i pugna entre partits reaccionaris, el feixisme va ocupant posicions i actua per arribar de nou al Poder, formant-se aliances entre partits afins (VOX, Cs, PP).

Els partits a la "esquerra" del PSOE, el revisionisme, cada dia estan més dividits, mostrant la seva descomposició i el veritable interès dels seus dirigents: trobar un seient dins del vell Estat.

A Catalunya, la burgesa catalana (PDcat, ERC) ha estat sovint pionera de la política antisocial. A més quin sentit té voler la independència i presentar-se a les eleccions espanyoles, legitimant-les?

El poble té un únic camí: lluitar per reconstituir la seva avantguarda, el Partit Comunista, per iniciar i desenvolupar guerra popular i amb revolucions Culturals marxar cap al Comunisme. Mentrestant, no s’ha de caure en les falses promeses dels representants de les classes dominants i s’ha de seguir lluitant per millors condicions de vida, 

BOICOT AL CIRC ELECTORAL! NO VOTAR!
VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!                                                                                     

                       

                                                                                                                           Mar armada de masses    Catalunya, març de 2019

¡ELECCIONES, NO! ¡GUERRA POPULAR, SÍ!

¡Proletarios de todos los países, uníos!

¡VOTAR ES AVALAR ESTE VIEJO SISTEMA!

“Los bernstenianos aceptaron y aceptan el marxismo con excepción de su aspecto directamente revolucionario. Consideran la lucha parlamentaria no como uno de los medios de lucha que se utiliza particularmente en ciertos períodos históricos, sino como la forma de lucha principal y casi la exclusiva, que hace innecesarias la ‘violencia’, la ‘toma’, la ‘dictadura’.” Y: “Sólo los bribones o los tontos pueden creer que el proletariado debe primero conquistar la mayoría en las votaciones realizadas bajo el yugo de la burguesía, bajo el yugo de la esclavitud asalariada, y que sólo después debe conquistar el Poder. Esto es el colmo de la estulticia o de la hipocresía, esto es sustituir la lucha de clases y la revolución por votaciones bajo el viejo régimen, bajo el viejo Poder.”; y: “Esto es ya el más puro y el más vil oportunismo, es ya renunciar de hecho a la revolución acatándola de palabra.” (Las citas de Lenin en este párrafo corresponden al folleto “La revolución proletaria y el revisionismo de Jruschov” del PCCh).

¨El progreso revolucionario no se abrió paso con sus conquistas directas tragicómicas, sino por el contrario, engendrando una contrarrevolución cerrada y potente, engendrando un adversario, en la lucha contra el cual el partido de la subversión maduró, convirtiéndose en un partido verdaderamente revolucionario” (K.Marx.“La lucha de clases en Francia de 1848 a 1850”).

¨Camaradas, no hay que representarse la subida del fascismo al poder de una forma tan simplista y llana como si de un comité cualquiera del capital financiero tomase el acuerdo de implantar en tal o cual día la dictadura fascista. En realidad, el fascismo llega generalmente al Poder en lucha recíproca, a veces enconada, con los viejos partidos burgueses o con determinada parte de éstos, en lucha incluso en el seno del propio campo fascista (...) Todo esto, sin embargo, no disminuye la significación del hecho de que antes de la instauración de la dictadura fascista los gobiernos burgueses atraviesan habitualmente por una serie de etapas preparatorias y realizan una serie de medidas reaccionarias, que facilitan directamente el ascenso del fascismo. Todo el que no luche en estas etapas preparatorias contra las medidas reaccionarias de la burguesía y contra el creciente fascismo, no está en condiciones de impedir la victoria del fascismo, sino que por el contrario la facilitará” (J.Dimitrov)

Las masas populares no tienen nada que ganar con estas elecciones, ni con ninguna otra convocada por la reacción. Dentro de la profunda crisis y final del imperialismo, los partidos reaccionarios (PP, Cs, PSOE, Podemos, VOX, etc.) están desesperados, llamando al pueblo a que vaya a votar con cantos de sirena. Unos con el chantaje de que viene el fascismo, dicen que hay que pararlo votando, embelleciendo la dictadura de la burguesía. Por otro lado, la derecha y la extrema derecha incentivan el enfrentamiento dentro del pueblo, especialmente señalando a los obreros inmigrantes como culpables de la precariedad en la que vive la mayor parte de la clase obrera. Ocultando que la política de recortes, las continuadas reformas laborales, el desmantelamiento de la sanidad, etc., no son obra de la clase obrera inmigrante, sino de los diferentes gobiernos de derecha o de “izquierda” (PSOE) que se han ido turnando en el gobierno al servicio de banqueros y empresas monopolistas. Por tanto, sólo pugnan entre ellos para servir mejor a sus amos de la gran burguesía y el imperialismo, representando cada uno de ellos a una facción de la gran burguesía española.

Pero si pugnan por los votos, los partidos reaccionarios, a la vez, se coluden a la hora de aplastar al pueblo. Ya son más de 40 años de paro, de sueldos cada vez más miserables, pensiones irrisorias, recortes de sanidad, educación, etc., y represión. Motivado por la crisis del capitalismo español, dentro de la crisis general del imperialismo, el Estado español se viene preparando tanto para la guerra interior contra el pueblo, como para las “aventuras” militares al exterior. Dándose una contínua reaccionarización del Estado que prepara la llegada del Fascismo. Al constante aumento del presupuesto militar, el gobierno del PSOE ha aprobado el mayor gasto militar en un año de los últimos veinte años, 12.000 millones de euros mientras regatea con las pensiones, se suma la continuada militarización de la sociedad, por ejemplo, en la Comunidad de Madrid, donde se encuentra el núcleo del Estado reaccionario, hay 7,4 policías por 1000 habitantes siendo la media de la EU de 3,6; las leyes mordaza llegan para no irse, etc. En esta colusión y pugna entre partidos reaccionarios, el fascismo va tomando posiciones y actúa para llegar al Poder nuevamente, formando alianzas entre partidos afines (VOX, Cs, PP).

De los partidos a la “izquierda” del PSOE, el revisionismo, cada día está más dividido, mostrando su descomposición y el verdadero interés de sus dirigentes: encontrar un sillón dentro del viejo Estado.

El pueblo tiene un único camino: luchar por reconstituir su vanguardia, el Partido Comunista, para iniciar y desarrollar guerra popular y con Revoluciones Culturales marchar al Comunismo. Mientras tanto, no hay que caer en las falsas promesas de los representantes de las clases dominantes y seguir luchando por mejores condiciones de vida.

¡BOICOT AL CIRCO ELECTORAL! ¡NO VOTAR!
¡VIVA EL MAOÍSMO! ¡ABAJO EL REVISIONISMO!

Mar armado de masas
Madrid, marzo de 2019

BOLETÍN INFORMATIVO GEORGES ABDALLAH

ENLACE BOLETÍN DE LA CAMPAÑA