Volante repartido el 11 de
septiembre en el Fossar de les Moreres de Barcelona
Proletaris de tots els
països, uniu-vos!
LES
BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!
L'imperialisme viu la
seva crisi general i última. Crisi que enmig de la guerra imperialista, està
castigant al proletariat i als pobles del món, principalment als del Tercer
Món. En el seu va intent per sortir de la crisi estan sobreexplotant a les
masses principalment a les més pobres.
Pel costat del poble,
la lluita no ha cessat: vagues, mobilitzacions contra el desmantellament de la
sanitat, de l'educació pública, contra les retallades socials, en defensa del
català, contra els desnonaments, per la defensa dels drets dels “sense papers”,
la lluita dels manters, les mobilitzacions de la diada, etcètera. Ara bé, és
important i imprescindible que el poble no perdi la perspectiva de la lluita
política pel poder, objectiu principal.
Les pròximes eleccions
per al Parlament de l'autonomia catalana del 27 de setembre seran per a alguns
(la dreta partidària de la unitat d'Espanya) unes eleccions més. Per a altres
(el bloc sobiranista) seran el substitut del referèndum negat per l'Estat i un
definitiu pas cap a l’independència. Per a uns tercers (Catalunya, sí que es
pot) ni més ni menys que un pas més per a la “ruptura” amb el passat i el
començament d'un procés que portarà al poble, segons ells, a una “vida millor”
(“tot per el poble, però sense el poble”). Hi ha altres opcions minoritàries.
Siguin el que siguin aquestes
eleccions, tots reconeixen de facto (encara que alguns ho neguin) que no
són unes eleccions normals. Renovació brutal dels polítics burgesos, camí per a
les generals del “canvi”, “resistir al populisme”, l'actual (i previsiblement
el futur) president autonòmic amagat en el quart lloc de la seva candidatura.
El que és evident és que aquestes eleccions no portaran res de bo per al poble.
Són unes eleccions que es donen dins de l'aprofundiment de la crisi de l'Estat
espanyol.
El Butlletí del FMI
publicat a l'agost sobre Espanya i que tant ha agradat a Rajoy, afirma que
malgrat el “creixement econòmic”, ja veurem quant dura el miratge, la taxa de
l'atur estructural a l'Estat espanyol ronda el 15,5%, i d'aquí no va a baixar.
El bloc sobiranista
La crisi econòmica que patim des de fa ja 7 anys, amb
el rescat dels bancs pagat per tots els espanyols amb retallades i altres
mesures molt impopulars, ha provocat molts canvis. La crisi no només ha afectat
les classes populars, gran part de la petita burgesia i altres classes
intermèdies també la pateixen.
I part s'ha radicalitzat.
El moviment del 15M i les seves seqüeles, d'una banda,
i el gran auge de l'independentisme català, de l'altra, provenen en gran mesura
de la reacció de la petita i mitjana burgesia, arruïnades per la crisi.
Les retallades van començar a Catalunya, fins i tot
abans que a la resta de l'Estat, de la mà de Convergència Democràtica de
Catalunya, partit clàssic de la dreta i hegemònic de la societat catalana,
totalment corrupte i alineat en molts moments amb el PP. L'empenta del “dret a
decidir” i els possibles canvis que s'acostaven, fins i tot amb el perill de
ser CiU en gran part reemplaçada per l'auge d'Esquerra Republicana de
Catalunya, i el voler fer oblidar el seu passat, l'han portat a
“encapçalar” el moviment independentista.
El bloc de “Catalunya, sí que es pot”
Aquest bloc és el més patètic de tots. És difícil que
la dreta espanyola (que va mamar de la mamella del feixisme) enganyi a molts.
La burgesia catalana, amb els seus cants de sirena independentistes ho té més
senzill, però tampoc. L'intent més groller ve de la unió de la ja molt
debilitada aristocràcia obrera de CC.OO. i del revisionisme (Iniciativa per
Catalunya i Esquerra Unida) amb la petita burgesia radicalitzada per
la crisi que aspira a reformar l'Estat (la qual només pretén que “les coses els
vagin bé com abans”) representada per Podemos, amb tocs de trotskisme i
moltes ganes d'aprofitar-se de les engrunes que dóna el sistema, per donar lloc
als “En comú”, “Guanyem”, “Junts”, “Marees”, ...
Reiterem, el seu lema podria resumir-se en allò de
“Tot per al poble, sense el poble”. El seu paper és legitimar el vell Estat i
la dictadura de la gran burgesia espanyola, amb el que alguns han anomenat
“segona transició”. El gallec Xosé Manuel Beiras (que va sortir del BNG i ha
recalat a Anova, i que coqueteja ara amb Podemos), en recents
declaracions va comentar que la societat espanyola es troba en una situació que
avança cap a la “fallida democràtica d'aquest règim espuri de restauració
bubònica, més que borbònica”, semblant a la del final del franquisme.
Nosaltres afirmem: aprenguem de les conseqüències per
al poble de l'anomenada “primera transició”.
I com van a fer-ho? Doncs desmobilitzant a les masses,
desmuntant les lluites i moviments sortits com a reacció a la crisi.
La seva funció és aquesta: desmobilitzar, crear
il·lusions en el sistema “democràtic” burgès, una “democràcia” podrida per la
corrupció, els guanys fàcils i en el camí d'un capitalisme salvatge i
depredador que ha situat a les àmplies masses en una pobresa i una aturada
crònics, sense alternatives (Catalunya, abans el motor industrial, ara tot just
té indústria i aspira a viure 'del turisme!). La seva funció és permetre la
reestructuració de l'Estat, controlant la lluita de les masses.
Perquè les actuals lluites de les masses i del
proletariat no serveixin per tornar a reeditar un altre “pacte català” o
caminar cap a un Estat Català capitalista amb totes les seves xacres i misèries
per a les masses i al servei d'una minoria, la classe obrera necessita de seu
Partit Comunista, marxista-leninista-maoista, militaritzat, per iniciar guerra
popular i aixafar tota il·lusió de reforma del capitalisme. El medul·lar de la
guerra popular és el Nou Poder, expressat en l'assemblea popular, i la garantia
dels drets del poble, el poble armat, la milícia.
Només l'organització del proletariat (Partit
marxista-leninista-maoista, Front Nou Poder i Exèrcit Popular) i la
mobilització de les masses fins arribar a la guerra popular; només reemplaçant,
en lluita a mort, el poder burgès pel Nou Poder; només substituint un sistema
podrit, l'imperialisme per un altre sistema, el comunisme, on no hi hagi
explotats ni oprimits; representa un canvi real de la situació actual.
ELECCIONS, NO! GUERRA POPULAR, SÍ!
VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!
AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I
CATALANA!
PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
Barcelona, 11 setembre de 2015.