DIADA 2015

Volante repartido el 11 de septiembre en el Fossar de les Moreres de Barcelona

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

L'imperialisme viu la seva crisi general i última. Crisi que enmig de la guerra imperialista, està castigant al proletariat i als pobles del món, principalment als del Tercer Món. En el seu va intent per sortir de la crisi estan sobreexplotant a les masses principalment a les més pobres.

Pel costat del poble, la lluita no ha cessat: vagues, mobilitzacions contra el desmantellament de la sanitat, de l'educació pública, contra les retallades socials, en defensa del català, contra els desnonaments, per la defensa dels drets dels “sense papers”, la lluita dels manters, les mobilitzacions de la diada, etcètera. Ara bé, és important i imprescindible que el poble no perdi la perspectiva de la lluita política pel poder, objectiu principal.

Les pròximes eleccions per al Parlament de l'autonomia catalana del 27 de setembre seran per a alguns (la dreta partidària de la unitat d'Espanya) unes eleccions més. Per a altres (el bloc sobiranista) seran el substitut del referèndum negat per l'Estat i un definitiu pas cap a l’independència. Per a uns tercers (Catalunya, sí que es pot) ni més ni menys que un pas més per a la “ruptura” amb el passat i el començament d'un procés que portarà al poble, segons ells, a una “vida millor” (“tot per el poble, però sense el poble”). Hi ha altres opcions minoritàries.

Siguin el que siguin aquestes eleccions, tots reconeixen de facto (encara que alguns ho neguin) que no són unes eleccions normals. Renovació brutal dels polítics burgesos, camí per a les generals del “canvi”, “resistir al populisme”, l'actual (i previsiblement el futur) president autonòmic amagat en el quart lloc de la seva candidatura. El que és evident és que aquestes eleccions no portaran res de bo per al poble. Són unes eleccions que es donen dins de l'aprofundiment de la crisi de l'Estat espanyol.

El Butlletí del FMI publicat a l'agost sobre Espanya i que tant ha agradat a Rajoy, afirma que malgrat el “creixement econòmic”, ja veurem quant dura el miratge, la taxa de l'atur estructural a l'Estat espanyol ronda el 15,5%, i d'aquí no va a baixar.

El bloc sobiranista

La crisi econòmica que patim des de fa ja 7 anys, amb el rescat dels bancs pagat per tots els espanyols amb retallades i altres mesures molt impopulars, ha provocat molts canvis. La crisi no només ha afectat les classes populars, gran part de la petita burgesia i altres classes intermèdies també la pateixen.

I part s'ha radicalitzat.

El moviment del 15M i les seves seqüeles, d'una banda, i el gran auge de l'independentisme català, de l'altra, provenen en gran mesura de la reacció de la petita i mitjana burgesia, arruïnades per la crisi.

Les retallades van començar a Catalunya, fins i tot abans que a la resta de l'Estat, de la mà de Convergència Democràtica de Catalunya, partit clàssic de la dreta i hegemònic de la societat catalana, totalment corrupte i alineat en molts moments amb el PP. L'empenta del “dret a decidir” i els possibles canvis que s'acostaven, fins i tot amb el perill de ser CiU en gran part reemplaçada per l'auge d'Esquerra Republicana de Catalunya, i el voler fer oblidar el seu passat, l'han portat a “encapçalar” el moviment independentista.

El bloc de “Catalunya, sí que es pot”

Aquest bloc és el més patètic de tots. És difícil que la dreta espanyola (que va mamar de la mamella del feixisme) enganyi a molts. La burgesia catalana, amb els seus cants de sirena independentistes ho té més senzill, però tampoc. L'intent més groller ve de la unió de la ja molt debilitada aristocràcia obrera de CC.OO. i del revisionisme (Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida) amb la petita burgesia radicalitzada per la crisi que aspira a reformar l'Estat (la qual només pretén que “les coses els vagin bé com abans”) representada per Podemos, amb tocs de trotskisme i moltes ganes d'aprofitar-se de les engrunes que dóna el sistema, per donar lloc als “En comú”, “Guanyem”, “Junts”, “Marees”, ...

Reiterem, el seu lema podria resumir-se en allò de “Tot per al poble, sense el poble”. El seu paper és legitimar el vell Estat i la dictadura de la gran burgesia espanyola, amb el que alguns han anomenat “segona transició”. El gallec Xosé Manuel Beiras (que va sortir del BNG i ha recalat a Anova, i que coqueteja ara amb Podemos), en recents declaracions va comentar que la societat espanyola es troba en una situació que avança cap a la “fallida democràtica d'aquest règim espuri de restauració bubònica, més que borbònica”, semblant a la del final del franquisme.

Nosaltres afirmem: aprenguem de les conseqüències per al poble de l'anomenada “primera transició”.

I com van a fer-ho? Doncs desmobilitzant a les masses, desmuntant les lluites i moviments sortits com a reacció a la crisi.

La seva funció és aquesta: desmobilitzar, crear il·lusions en el sistema “democràtic” burgès, una “democràcia” podrida per la corrupció, els guanys fàcils i en el camí d'un capitalisme salvatge i depredador que ha situat a les àmplies masses en una pobresa i una aturada crònics, sense alternatives (Catalunya, abans el motor industrial, ara tot just té indústria i aspira a viure 'del turisme!). La seva funció és permetre la reestructuració de l'Estat, controlant la lluita de les masses.

Perquè les actuals lluites de les masses i del proletariat no serveixin per tornar a reeditar un altre “pacte català” o caminar cap a un Estat Català capitalista amb totes les seves xacres i misèries per a les masses i al servei d'una minoria, la classe obrera necessita de seu Partit Comunista, marxista-leninista-maoista, militaritzat, per iniciar guerra popular i aixafar tota il·lusió de reforma del capitalisme. El medul·lar de la guerra popular és el Nou Poder, expressat en l'assemblea popular, i la garantia dels drets del poble, el poble armat, la milícia.

Només l'organització del proletariat (Partit marxista-leninista-maoista, Front Nou Poder i Exèrcit Popular) i la mobilització de les masses fins arribar a la guerra popular; només reemplaçant, en lluita a mort, el poder burgès pel Nou Poder; només substituint un sistema podrit, l'imperialisme per un altre sistema, el comunisme, on no hi hagi explotats ni oprimits; representa un canvi real de la situació actual.

ELECCIONS, NO! GUERRA POPULAR, SÍ!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!

PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Barcelona, ​​11 setembre de 2015.